Ariel és el quart satèl·lit més gran d'Urà i el segon en proximitat dels satèl·lits principals. Va ser descobert el 1851 per William Lassell i nomenat per un personatge de la literatura anglesa. Orbita en el pla equatorial d'Urà que, en ser perpendicular a l'òrbita del planeta al voltant del Sol, fa que el satèl·lit tingui un cicle estacional extrem. A l'igual que la resta de satèl·lits uranians, es va formar probablement a partir del disc d'acreció que envoltava el planeta després de la seva formació. Es creu que està compost per una barreja equilibrada de roques i gels, i diferenciat en un nucli rocós envoltat per un mantell de gel. Té una superfície complexa, constituïda per extensos terrenys craterizados i tallats per sistemes de escarpes, canons i crestes. Mostra signes d'activitat geològica més recent que a la resta de satèl·lits, potser producte de l'escalfament de marea.
