Miranda és el menor dels cinc satèl·lits principals de la planeta Urà i l'últim a ser descobert abans de l'sobrevol d'Urà per la sonda espacial Voyager 2. Descobert per Gerard Kuiper el 1948, Miranda rep el seu nom d'un personatge d'una obra de Shakespeare. Miranda és un cos quasi esfèric de 472 km de diàmetre. La superfície de Miranda està formada majoritàriament per aigua gelada, estant l'interior possiblement format per roques silícies i compostos rics en metà, i geològicament, Miranda ha estat el cos més actiu del Sistema Solar. La inclinació de l'òrbita de Miranda (4,3 °) és molt alta per a un cos tan proper al seu planeta i s'especula que algun moment estigués en ressonància orbital 3:1 amb Umbriel i que la fricció provocada per les forces de marea hagués causat un escalfament a l'interior de l'satèl·lit i ser l'origen de l'activitat geològica i criovolcánica.
