Durant molts milers d'anys, les civilitzacions no reconeixien l'existència del Sistema Solar. Es creia que la Terra era estacionària en el centre de l'Univers i categòricament diferent dels objectes divins o eteris que es movien pel cel. Mentre Aristarc de Samos va especular sobre un reordenament del Cosmos heliocèntric, Nicolau Copèrnic va desenvolupar per primera vegada un sistema heliocèntric matemàtic predictiu. Els seus successors del segle XVII, Galileo Galilei, Johannes Kepler i Isaac Newton, van desenvolupar una comprensió de física que va conduir a l'acceptació gradual de la idea que la Terra es mou al voltant del Sol i que els planetes es regeixen per les mateixes lleis físiques que regeixen la Terra. En temps més recents, això va conduir a la investigació dels fenòmens geològics com les muntanyes i els cràters i els fenòmens meteorològics estacionals, com els núvols, les tempestes de pols i els casquets de gel en els altres planetes.
