Titània és el més gran dels satèl·lits de la planeta Urà i el vuitè del Sistema Solar. Descobert per William Herschel el 1787, Titània rep el seu nom d'un personatge de la literatura anglesa. La seva òrbita està completament dins de la magnetosfera d'Urà. Titània està compost de parts aproximadament iguals de gel i roca que estan probablement diferenciats en un nucli rocós i un mantell de gel. Una capa d'aigua líquida pot ser que estigui present en el límit entre el nucli i el mantell. La superfície de Titània, que és fosca i de color lleugerament vermellós, sembla que ha estat modelada tant per impactes com per processos endògens. Està coberta per nombrosos cràters d'impacte que arriben a aconseguir diàmetres de més de 300 km, però està menys craterizada que el satèl·lit més extern d'Urà, Oberó. Titania va patir probablement un remodelat superficial endogen que va eliminar una antiga superfície més craterizada. La superfície de Titania està travessada per un sistema d'enormes canyons i escarpes resultat d'una expansió en una fase primerenca de la seva evolució. Com tots els satèl·lits d'Urano, Titània es va formar probablement a partir del disc d'acreció que envoltava Urà just després de la formació de la planeta.
