Oberó és el més exterior dels satèl·lits principals de la planeta Urà. És el segon més gran i més massiu i el novè més massiu de el Sistema Solar. Descobert per William Herschel en 1787, Oberó rep el seu nom d'un personatge de la literatura anglesa. La seva òrbita està parcialment fora de la magnetosfera d'Urà. Oberó està compost de parts aproximadament iguals de gel i roca que estan probablement diferenciats en un nucli rocós i un mantell de gel. És possible que hi hagi una capa d'aigua líquida en el límit entre el nucli i el mantell. La superfície d'Oberó, que és fosca i de color lleugerament vermellós, sembla que ha estat modelada per l'impacte d'asteroides i cometes. Està coberta per nombrosos cràters d'impacte que arriben a aconseguir diàmetres de més de 200 km. Oberó posseeix un sistema de canons i escarpes formats per l'expansió del seu interior en una fase primerenca de la seva evolució. Aquest satèl·lit es va formar probablement a partir del disc d'acreció que envoltava Urà després de la formació de la planeta.
