Exploració interplanetària
Els troians són asteroides que comparteixen òrbita amb un planeta al voltant dels punts de Lagrange estables L4 i L5, els quals estan situats 60° davant i 60° darrere del planeta en la seva òrbita. Un asteroide és un cos celeste rocós del Sistema Solar, més petit que un planeta i major que un meteoroide. Els asteroides troians es troben distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant dels punts de Lagrange i, en el cas de Júpiter, amb un semieix major de 5,2 UA. La Terra també posseeix un asteroide troià, que l'acompanya en el seu viatge al voltant del Sol, el qual mesura al voltant de 300 metres de diàmetre i ha estat batejat amb el nom de 2010 TK7. Generalment el terme es refereix als asteroides troians de Júpiter, que constitueixen la gran majoria, encara que també s'han trobat alguns en les òrbites de Mart i de Neptú. Fins a abril de 2010, el nombre de troians coneguts superava els 4.000, i d'ells sol deu no pertanyen a Júpiter. el primer troià, Aquil·les, va ser descobert el 1906 per l'astrònom alemany Max Wolf. El nom troians es deu al fet que, per convenció, cada membre va rebre el nom d'una figura mitològica de la guerra de Troia. Els troians són cossos foscos l'espectre d'emissió és lleugerament vermellós i sense peculiaritats. No existeixen evidències sòlides de la presència d'aigua o matèria orgànica al seu interior.