Exploració interplanetària
Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del Sistema Solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià. S'anomena així en honor al déu romà Saturnus, equivalent al déu grec Cronos (el pare tità de Zeus). El planeta Saturn està compost d'hidrogen, amb petites proporcions d'heli i traces d'altres elements. L'interior consisteix en un petit nucli de roca i gel, envoltat d'una capa gruixuda d'hidrogen metàl·lic i una capa gasosa exterior. L'atmosfera exterior té una aparença generalment uniforme, encara que hi poden aparèixer alguns detalls duradors. A Saturn, els vents poden arribar a una velocitat de 1.800 km/h, i són significativament més ràpids que els de Júpiter. Saturn té un camp magnètic planetari d'intensitat intermèdia entre el de la Terra i el més potent de Júpiter. L'element més destacat de Saturn és el seu sistema d'anells, ja que encara que tots els planetes gasosos en compten amb un, el de Saturn és especialment cridaner. Els anells van ser descoberts per Christiaan Huygens en 1659 i van ser els únics coneguts fins al 1977. Saturn compta amb uns 60 satèl·lits amb diàmetres que van des de menys d'1 km fins als 5.151 km de Tità, el segon satèl·lit més gran del Sistema Solar.