Exploració interplanetària
Aristòtil (Estagira, -384 / Calcis, -322) va ser un filòsof, polímata i científic considerat, al costat de Plató, el pare de la filosofia occidental. Les seves idees han exercit una enorme influència sobre la història intel·lectual d'Occident per més de dos mil·lennis. Aristòtil va sostenir l'esfericitat de la Terra usant proves lògiques i matemàtiques, a més de dades empíriques, com la variació de la posició de les estrelles de diferents llocs i l'ombra rodona de la Terra projectada en els eclipsis lunars. Va proposar l'existència d'un Cosmos esfèric i finit. La Terra es trobava immòbil en un sistema geocèntric, mentre al seu voltant girava el Sol amb altres planetes del Sistema Solar. Aristòtil va parlar del món sublunar, la part central del Cosmos, en la qual hi ha la generació i la corrupció, que estaria composta pels quatre elements: terra, aire, foc i aigua; i el món supralunar, perfecte i incorruptible, compost per les estrelles i objectes celestes que estaven incrustats en esferes celestes d'èter concèntriques que giraven al voltant de la Terra.