La conquesta musulmana de Barcelona, realitzada pel valí d'al-Andalus, al-Hurr l'any 718, va durar només fins l'any 801, quan Lluís el Pietòs, fill de Carlemany, va prendre la ciutat als musulmans. A partir d'aquell moment, es va crear el comtat de Barcelona, del que la ciutat va ser l'epicentre.
El comtat de Barcelona va ser el nucli aglutinador dels comtats catalans, cosa que, afegida als vincles amb els comtats d'Occitània (Provença), el va enriquir i el va permetre crèixer demogràficament i comercial. La boda de Ramon Berenguer IV amb la filla de Ramir el Monjo, Peronella (1137), va permetre ampliar l'abast comercial del patriciat barceloní, expandint-se a partir del segle XIII cap al sud (València i Balears) i cap a la Mediterrània (Sicília), que va continuar al segle XIV (Atenes i Neopatria, Sardenya i Còrsega) i al segle XV (Nàpols).
No obstant, amb la desaparició de la casa de Barcelona (1410) i amb la unió dinàstica amb Castella (1476), Barcelona passa a tenir un paper secundari.
De l'època d'esplendor de la Barcelona medieval resten importants testimonis, com el Palau Reial Major, la Catedral, Santa Maria del Mar, les Drassanes o la muralla medieval.