Conèixer Barcelona

Barcelona, Cap i Casal de Catalunya, és avui una ciutat de 1.700.000 habitants en el seu municipi, però de 5.725.000 habitants en la seva regió metropolitana, el que la converteix en la 4a àrea metropolitana de la Unió Europea per població.

Aquesta ciutat va ser fundada entre els anys 15 i 10 abans de Crist, en època d'Octavi August, per legionaris romans que tornaven de les guerres càntabres i volien establir-se, amb el nom de Bàrcino (pronunciat com Bàrkino). Van escollir un petit promontori proper al mar, el Mons Taber, situat entre dues rieres. Per tant, es va tractar d'una petita ciutat amb una població molt reduïda, depenent de la capital provincial, Tarraco.

Durant l'època romana, visigòtica i musulmana, la ciutat no va tenir una importància especial, tret d'un petit periòde de transició entre els regnes visigòtics de Tolosa i de Toledo, quan va ser capital del regne (507-548) de manera intermitent.

Va ser durant l'època medieval quan la ciutat, que havia estat conquerida pels francs en 801, va evolucionar cap a una ciutat important amb vocació de capitalitat. Centre del comtat de Barcelona, que va aglutinar la resta de comtats del Principat, va realitzar la unió amb Aragó al segle XII, convertint-se en la capital comercial de la nova unitat política.

El final de la Casa de Barcelona, amb l'arribada de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó, i la posterior unió amb Castella, van relegar a la ciutat a un segon pla, que es va accentuar amb la derrota del candidat austracista en la Guerra de Successió. No obstant, aquesta derrota va permetre l'accés al comerç amb Amèrica i una recuperació econòmica, que es va fer més ferma al segle XIX.

Al segle XIX, els indians, que havien fet fortuna a Amèrica gràcies al comerç i l'explotació de l'esclavatge, van fer grans fortunes i les van invertir en negocis de tot tipus, entre ells, l'immobiliari, que van permetre l'eclosió del modernisme.

Durant l'últim segle i mig, tres esdeveniments han marcat l'evolució urbanística de la ciutat: l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992.