Conèixer Barcelona

Historicisme

A partir de mitjans del segle XIX, es comencen a conèixer a Barcelona les idees i reformes de Ruskin i Viollet-le-Duc, que propugnaven la recuperació i revitalització d'estils arquitectònics anteriors, que van anomenar-se amb el prefix neo-: neogòtic, neoromànic, neomudèjar, neobarroc...

Per altra banda, des de principis del segle XIX es va començar a reivindicar la demolició de les muralles, que impedien per llei l'expansió de la ciutat, ja que per controlar la població des dels forts de Montjuïc, la Ciutadella i el Fort Pius, estava prohibit construir edificis extramurs de la ciutat. Com a conseqüència, cada vegada més gent es concentra dins de les muralles, creant greus problemes de salubritat i convivència. L'any 1854, finalment es decreta la demolició de les muralles i la Ciutadella i el Fort Pius es van destruir l'any 1868.

La ciutat, llavors, pot començar a expandir-se per l'anomenat Pla Cerdà (1860), amb edificis com la Universitat, les façanes del Liceu i la Catedral i molts altres edificis.