Totes les civilitzacions han estudiat, des que l'ésser humà té consciència de sí mateix, al Sol, la Lluna i les estrelles i altres astres del cel nocturn. Aviat es van adonar de diversos cicles, com les fases de la Lluna o les estacions, que influeixen directament en les nostres vides. Més tard, van començar a agrupar les estrelles nocturnes i es van adonar que algunes d'elles, unes poques, no estaven fixes en el cel, com les altres, sinó que es movien a través de les altres seguint rutes fixes i periòdiques. Diversos monuments megalítics i diversos edificis antics permetien seguir esdeveniments importants, com els solsticis. Les primeres civilitzacions van atribuir el comportament d'aquests objectes celestes a éssers sobrenaturals, els déus. La primera civilització que intenta donar una interpretació més científica, més allunyada de la religió, va ser la grega, els principals exponents en matèria astronòmica i d'estudi de l'Sistema Solar van ser, entre d'altres, Aristòtil, Aristarc, Eratòstenes, Hiparc i Ptolemeu.
