Nicolau Copèrnic (Thorn, 1473 / Frauenburg, 1543), el nom real va ser Niklas Koppernigk, va ser un monjo i astrònom polonès del Regne de Prússia que va viure a l'època del Renaixement i que va formular la teoria heliocèntrica del Sistema Solar, concebuda en primera instància per Aristarc de Samos. El seu llibre De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) sol ser considerat com el punt inicial o fundador de l'astronomia moderna, a més de ser una peça clau en el que es va anomenar la Revolució científica en l'època del Renaixement. Copèrnic va passar prop de vint anys treballant en el desenvolupament del seu model heliocèntric de l'univers. En aquella època va resultar difícil que els científics ho acceptessin, ja que suposava una autèntica revolució. A part, Copèrnic també va ser matemàtic, jurista, físic, governador, diplomàtic i economista. Juntament amb les seves extenses responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que una distracció. Per la seva enorme contribució a l'astronomia, el 1935 es va donar el nom «Copernicus» a un dels majors cràters lunars, situat al Mare Insularum. El model heliocèntric avui és considerat una de les teories més importants en la història de la ciència. Copèrnic no va publicar la seva obra en la qual defensava el heliocentrisme fins 1543, any de la seva mort. No obstant això, els seus llibres serien inclosos en l'Index librorum prohibitorum, molts anys després de la seva mort, amb el cas Galileu.
