Johannes Kepler (Weil der Stadt, 1571 / Regensburg, 1630), figura clau en la revolució científica, va ser un astrònom, astròleg i matemàtic alemany. Partidari de la teoria heliocèntrica de Copèrnic, però també com astròleg que era, va formular hipòtesi basada en un univers en què els planetes se situaven dins d'esferes concèntriques separades per distàncies relatives a les mides dels sòlids platònics, publicada en el llibre Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum (1596). Com no era un bon observador (tenia problemes de visió i encara no s'havia inventat el telescopi), en 1600 va deixar la seva residència a Graz se'n va anar a treballar a prop de Praga amb el millor astrònom observacional de l'època, Tycho Brahe, per poder accedir a les seves observacions i poder corroborar així la seva teoria. No obstant això, no va poder accedir a les seves observacions fins després de la mort de Brahe en 1602. I una vegada obtingudes les dades de Brahe, lluny de confirmar la seva teoria, va descobrir que les dades no eren compatibles amb òrbites circulars i la seva teoria dels sòlids platònics, fins que en 1609 va ser capaç de fer coincidir les dades de les òrbites amb el·lipses, resultats publicats en la seva obra Astronomia nova al costat de les seves 2 primeres lleis sobre el moviment dels planetes. El 1619 public la seva tercera llei.
